Carta de suport a la Consulta d'un riudebitllenc resident al Quebec

Montreal, 26 de febrer de 2010
Benvinguts Companys:

Fa anys que visc lluny de Sant Pere. Desprès de passar uns anys a Barcelona, vaig viure una temporada a Illinois, als Estats Units, i ara visc a Montreal, a la província del Quebec que, com sabeu, forma part de l'estat canadenc. Estic a l'estranger de passada, pels estudis, però intento copsar una mica el mon que m'envolta, el què sent la gent que viu prop de mi.

Aquest temps a fora també m'ha fet apreciar molt més el que tenim a casa, la riquesa del nostre país, la seva cultura. A Illinois vaig entrar en contacte amb molts dels estereotips de la cultura americana, però a la vegada em vaig adonar que els estereotips són només això, i que a tot arreu hi ha gent interessant, amb idees i ideals, amb cultura, amb interessos que van més enllà d'un Hummer i de la Superbowl. Als EUA la gent es sent part d'una nació, per algun motiu que em costa d'entendre. Tots son immigrants més o menys recents, i potser els cal unir-se d'alguna manera.

A Europa, les coses són diferents, i les fronteres que tenim venen de guerres que són, per definició,injustes. Els gairebé tres anys que he passat al Quebec m'han servit per entendre moltes més coses de la nostra relació amb els nostres veïns espanyols. Al Canadà hi ha lleis que mai un tribunal constitucional dels que aquí tenim gosaria d'encabir-les en la rància constitució espanyola:

- Oficialitat del francès a tot l'estat (us imagineu anar a un ajuntament de Ciudad Real i demanar el butlletí municipal en català?)

- Competències d'immigració compartides: un estranger que vol anar a viure, estudiar o treballar al Quebec ha d'obtenir del govern del Quebec un permís -el Certificat d'Acceptació al Quebec- abans de demanar cap visat al govern central,

- Obligatorietat de l'escolarització en francès (per tots els immigrants sense excepció, i per tots els canadencs excepte aquells que demostren provenir de família anglofona)

- Retolació principal (amb tipografia més gran) en francès obligatòriament,...

- Canals de televisió exclusivament en francès: qualsevol intervenció en una altra llengua com
l'anglès- és subtitulada
.
En relació a aquest últim punt, m'agradaria també fer una reflexió. Aquí ens pensem que TV3 i
C33 són suficients, que ja tenim programació en català. Doncs no: tinc amics que han après elcatalà abans que el castellà, que han viscut a Catalunya un temps, i que es senten molt lligats a Catalunya. Però ara no poden seguir programes com Polònia, o Ventdelplà, o Singulars, perquè alguns dels personatges parlen en castellà i no són subtitulats. Els immigrants mai aprendran la nostra llengua, perquè la nostra llengua actualment no és suficient per viure a Catalunya. Calen lleis que ens permetin posar-la al lloc que li pertoca, qui ve de fora ha de veure que aprendre el català és tant de calaix com aprendre l'alemany quan es va a Berlín, o el francès quan es va a Paris. I Espanya mai ens deixarà fer-ho, i això. Perquè no poden acceptar perdre una de les últimes colònies que els queden.

Potser creieu que amb això els quebequesos ja en tindrien prou, però no. Ells creuen que tenen
dret a molt més, a decidir què en volen fer de la seva terra. I el Canadà els permet decidir: han fet dos referèndums de secessió, l'últim el 1995. Encara que el "no" va guanyar per pocs centenars de vots, l'important és que els ciutadans quebequesos van poder decidir sobre el seu futur.

Quan explico a gent que viu aquí, tant sigui quebequesos, canadencs, o altres immigrants quina situació estem vivint, no s'ho creuen: els mitjans espanyols ataquen qualsevol iniciativa que vol protegir la nostra llengua o cultura, ens insulten i a la vegada volen que estiguem amb ells? Si som espanyols, no ens haurien de defensar? I l'estatut, no el vam aprovar els catalans? No n'hi hauria d'haver prou, amb això? Els referèndums, com poden ser il•legals?

Des d'Espanya i fins i tot des del govern que tenim a casa s'han volgut desprestigiar aquestes consultes, dient que no serveixen. L'única manera que tenim de demostrar-los que no tenen raó és votant, aconseguint una participació que els faci callar. Tant se val en quina direcció ho feu, però voteu! Si aquell dia no hi podeu ser, voteu anticipadament, per correu, o com sigui. I animeu a tots els vostres coneguts, família i amics. Serveix per molt mées del que us creieu. I el temps ens donarà la raó.

Marc Masdeu Sabaté